NAGG I NELL

NAGG I NELL, de Laura Sanchis,
PERROS DANESES 
Noves Dramatúrgies 2014, Culturarts TGV

NAGG I NELL, l' equip.

LAURA SANCHIS, diplomada en Arte Dramático por el Centro Teatral Escalante Y Master en Estudis Teatrals (Institut del Teatre). En 2009 realiza “Helsinore” con Chema Cardeña, PERROS DANESES, “Gossos de Llum” Mejor actriz de reparto. 2013, Faràs Tard, Festival Russafa Escènica. Dirige Mogadur para TGV. 2014, Un entre tants, de J. Sahuquillo. Perros Daneses. Incentivo a Nuevas Dramaturgias, Nagg i Nell. P. Daneses.

  JESSICA MARTINEZ, diplomada en Arte Dramático por el Centro Teatral Escalante, miembro de la cía. PERROS DANESES, entre sus trabajos destacan: Organización del Festival de microteatre Llavoreta Viva (La Llavoreta Espai Creatiu, València, 2013).Como intérprete trabaja en Un mercader de Venecia y Helsinore , de Chema Cardeña, Sala Russafa. Y en la Producción de Un entre tants, J. Sahuquillo Perros Daneses, Ajuntament de Burjassot.

  JAVIER SAHUQUILLO, dramaturgo y director, recibe premios como autor –FISEC (2001), VII Premio de escritura creativa Bancaixa – y I Premio de Textos Teatrales de TGV y Creador.es (2013) por Mogadur, estrenada en en Teatro Rialto y Teatro Arniches. Escribe El origen de las especies 2.0, actualmente en cartel (Crit Companyía Teatral) y dirige obras como La ronda del miedo (Sala Ultramar), La sonata de los desconocidos (Teatre del Sense Trellat) u Hojas de hierba (Cardia Teatre). Su última dirección en la cía. Perros Daneses es Un entre tants, sobre Vicent Andrés Estellés.

          PACO ZARZOSO DIU DE L'OBRA:

Nagg i Nell nace a partir de un juego de magia, un bidón azul de algún producto altamente tóxico: gasolina, ácido sulfúrico, o quién es cortado por una radial y se convierte en dos, en dos bidones, en dos cubos de basura. Nagg i Nell convierte el veneno en sangre, sudor y lágrimas, lágrimas de alegría y espanto, una célula que se trasforma en dos, dos larvas de ser humano que nos recuerdan que nos seguimos reproduciendo, anhelando, viviendo.

 

                  D'ON NAIXEN NAGG I NELL?

NAGG I NELL són dos personatges que van nàixer a mans de Paco Zarzoso al muntatge GOSSOS DE LLUM que va dirigir aquest director per a la nostra companyia PERROS DANESES en 2010, per la que van obtenir diversos premis al Vila de Mislata, entre ells:

PRIMER PREMI MILLOR ESPECTACLE.

MILLOR ACTOR REPARTIMENT. Miquel Mars
MILLOR ACTRIU REPARTIMENT. Laura Sanchis

MILLOR DIRECCIÓ. Paco Zarzoso.

NAGG I NELL eren concretament els pares d'Ham, els personatges de Fi de Partida, l'obra de Beckett en la que es va inspirar Gossos de Llum. Aquests personatges vivien dins de dos poals de fem, menjaven, discutien i contaven acudits fins que morien. Paco Zarzoso deia de l'obra: “nos gustaba la ardiente ilógica de este particular final de partida que nos ha permitido jugar a médicos en los precipicios del dolor y la risa, del placer y de la agonía, jugando en definitiva a acercar la mano y el corazón al fuego, para apartarla en el último momento”. 

A partir d'aquest moment, va ser tal l'admiració de la companyia per l'autor irlandés i el teatre de l'absurd, que prompte començàrem a investigar sobre una possible adaptació d'aquests personatges als nostres interessos. I quins són aquests interessos? En la nostra dramatúrgia, optem i defensem el teatre contemporani. Això significa que la nostra contemporaneïtat implica el moment en el qual les persones agafem els grans temes que ens interessen, siga un homenatge, la vellesa, l'estètica, la mort, la vida, la fe, la sensualitat, els grans mites, i els fem actuals, actualitzant també les nostres mires respecte a la situació interrogativa del passat, amb les possibilitats de sentit, d'experiència, i significació que ens impliquen i ens col·loquen davant nous horitzons: qualsevol cosa que es representa, per llunyana que puga paréixer, guanya en la seua representació una presència plena i és per davant de tot, un nou llenguatge per explorar. Per tant, la nostra manera d'afrontar els processos creatius no tindrà un matís contemporani per a la consciència, sinó un treball per a aquesta i un rendiment exigit.

NAGG I NELL són dos personatges absurds que naixen i moren i tornen a morir, i mai naixen i moren, per què la vida és absurda. Com diu Max Estrella en Luces de Bohemia, “viuen absurdament amb el seu ritme vital, tiren l'un de l'altre amb tal violència que el bot acaba en els braços de l'altre”. I que és la vida si no una mort que comença. NAGG I NELL no s'expressen amb grans paraules, sinó amb el quotidià, mengen, caguen, dormen i fan l'amor. Aquests personatges han sigut apartats al reducte de la cultura morta d'un abocador, dins d'uns poals de fem passen les hores mortes amb la ferralla que troben a terra i els residus que deixen enderrocs i brutícia, entren en profundes contradiccions, generen un gran foc teatral, una gran porquera il·lògica, passen del dolor a la rialla, del plaer a l'angoixa, arrimen la mà al foc del cor i es cremen amb les plomes de la tendresa. Objectes, frases, voluntats i queixes passen d'un personatge a l'altre. La realitat i la consciència viuen separades. Abocats al món desnonat de l' abocador, hereus d'un temps passat que sempre fou millor, Nagg i Nell no poden caminar (o això creu el personatge femení,) mentrestant tots dos esperen un Pensador que els torne la seua identitat. La mancança d'un centre farà que una volta ocupat l'espai, tant físic com mental, el seu món siga, paradoxalment encara més reductible.

                                                      HERÈNCIA

NAGG I NELL pretén parlar de moltes coses, del teatre de Beckett en primera instància, de la figura de l'autor, de la relació entre director-actor, etc. però sobretot pretén recuperar els personatges d'aquest grandíssim autor per possar-los en primeríssima fila, utilitzant el seu llenguatge, fent reeixir la capacitat de vertigen quotidiana que ens pot fer sentir la nostra llengua. Tot i l'herència beckettiana, són explícits els nostres orígens culturals, la nostra posició inquieta davant els grans temes, la mort, l'amor, l'esperança en la nostra contemporaneïtat, però els nostres personatges, no treballen des del saber, ni tan sols, el saber dels sentits, i els afectes, el saber de l'experiència, del pas del temps, o la gran polifonia, els nostres personatges són innocents, fins i tot, són impotents. Eixe és el Beckett que volem ressuscitar. Amb una dramatúrgia jove, contemporània, i en valencià, amb la qual ens podem identificar amb eixe mirar de reüll amb el més absurd. Un escenari, buit arran de terra, fosc, auster, un triple anti-heroi, on l'estil i la psicologia siguen devorats per qualsevol vacil·lació, la vitalitat d'uns personatges que poden estirar-se fins a l'infinit, un caos ceremoniat, esperpèntic, la burla d'un mateix, l'entrada al paradís.

Incentiu a Noves Dramatúrgies 2014